Una supernova és una explosió estel·lar que correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats estels.

Les supernoves donen lloc a emissions de radiació electromagnetica intensíssimes que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos.

Actualment les supernoves es classifiquen d'acord amb les línies d'absorció de diferents elements químics que apareixen en els seus espectres. La primera clau per a la divisió és la presència o absència d'hidrogen Si l'espectre d'una supernova no conté cap línia d'hidrogen se la classifica com de tipus I, altrament es classifica com de tipus II

• • Tipus I: Sense línies de Balmer de l'hidrogen

  • Tipus la: línia Si II a 615,0 nm
  • Tipus lb: línia He I a 587,6 nm
  • Tipus lc: sense línies de l'heli

  • Tipus II Amb línies de Balmer de l'hidrogen

  • Tipus II-P: corba amb altiplà
  • Tipus II-L: corba amb decreixement lineal

  
  

  
  

  Supernoves històriques

  
  

  • 185 SN-185, probablement la primera supernova registrada a la història.
  • 1006 – SN1006 – Supernova molt brillant. Referències a Egipte,Iraq,Itàlia,Suïssa, la Xina, el Japó i, possiblement,França i Síria.
  • 1054 – SN 1054 – Originà l'actual nebulosa del Cranc. Se'n tenen referències pels astrònoms xinesos i, possiblement, pels nadius americans.
  • 1181 –SN 1181 – Observada per astrònoms xinesos i japonesos. Es produeix a Cassiopea.
  • SN 1275 – Supernova a Cassiopea, observada per Tycho Brahe i descrita al seu llibre De nova stella on apareix per primera vegada el terme "nova" (tot i que actualment nova té un significant diferent).
  • 1604 – SN 1604 – Supernova a Ophiuchus, observada per Johannes Kepler. És la darrera supernova observada a la Via Làctia.
  • 1885 – S Andromedae. Té lloc a la Galàxia d'Andròmeda, descoberta per Ernst Hartwig.
  • 1987 – Supernova 1987A al Gran Núvol de Magalhães. Fou la primera oportunitat de posar a prova a través de les observacions directes les teories modernes sobre la formació de les supernoves.