jueves, 31 de mayo de 2012


Metaflex
Dissenyat per científics de la Universitat britànica de St Andrews, Metaflex és el nom d'un material que ens acosta un pas més a la fabricació de teixits que permetran crear l'efecte de la invisibilitat dels objectes.

El Metaflex és un meta-material, un material artificial que presenta propietats electromagnètiques inusuals, propietats que procedeixen de l'estructura dissenyada i no de la seva composició. En el passat ja s'han desenvolupat meta-materials que corben i canalitzen la llum per convertir en invisibles els objectes en llargues longituds d'ona, però la llum visible suposa un desafiament més gran.

La petita longitud d'ona de la llum del dia suposa que els àtoms del meta-material hagin de ser molt petits, i fins ara aquests àtoms menors només s'han pogut produir sobre superfícies planes i dures, incompatibles amb els teixits de la ropa.La novetat que aporta aquest treball és que el Metaflex consta d'unes membranes flexibles de meta-material, creades gràcies a l'ocupació d'una nova tècnica que ha permès alliberar els meta-àtoms de la superfície dura sobre la qual van ser construïts.

D'aquesta manera, el Metaflex pot operar en longituds d'ona d'uns 620 nanòmetres dins de la regió de la llum visible. La unió d'aquestes membranes podria produir un "teixit intel · ligent", que seria el primer pas per fabricar una capa o qualsevol altra peça per "fer desaparèixer" la persona que la porti. Els meta-materials, doncs, ens donen l'impuls últim per poder manipular el comportament de la llum.

Imatges:


video

martes, 22 de mayo de 2012

Els materials intel·ligents



ELS MATERIALS INTEL·LIGENTS

És un tipus de materials d’una nova generació de materials derivats de la nanotecnologia amb unes propietats que poden ser controlades i modificades.
En els materials intel·ligents, la resposta és pronunciada i abrupta i només té lloc per a valors concrets de l’estímul.


Els materials intel·ligents tenen la capacitat de canviar el seu color, forma o propietats electròniques en resposta a canvis o alteracions de medi com en la llum, el so, la temperatura, el voltatge... entre d’altres. Aquests materials podran tenir atributs molt potents com la autorecuperació.

Actualment existeixen una gran varietat de materials intel·ligents, i estan sent investigats exhaustivament. Aquests inclouen materials piezoelèctrics, materials magneto-reostàtic, materials electro-reostàtic, i aliatges amb memòria de forma. Moltes de les coses que fem servir habitualment incorporen aquets materials, com per exemple les cafeteres, els automòbils, les olleres i fins i tot infraestructures, com l’anomenada Estació Espacial      Internacional.
















Esquema general del funcionament d'un material amb comportament intel·ligent.


Aplicacions:

És una de les principals línies d’investigació de la nanociència, amb aplicacions industrials des del tèxtil fins i tot a la indústria de defensa.

  • Fibres intel·ligents per la roba: Smart Fibres, Fabrics and Clothing.
  • Sistemes intel·ligents per diverses aplicacions: Smart Systems com Microphones, Fish Farming... entre d’altres.







Vídeo aplicació dels materials intel·ligents en calçat.


Altres aplicacions dels materials intel·ligents en la nanotecnologia:

  •          Noves fronteres de diagnosi mèdica com per exemple, els sensors.
  •          Noves teràpies i farmàcia, és a dir, nous mètodes de fabricació
      sistemes intel·ligents de repartiment, teràpia genètica i nano-birrobots.
  •          Implants i pròtesis.
  •          Nanomedicina.


Aquests materials poden tenir atributs molt potents com la autorecuperació:

·        Materials híbrids: Es componen d’un material base, anomenat matriu, al qual s’afegeixen algun tipus de fibres. La matriu proporciona estabilitat a les fibres i solidesa al conjunt, i les fibres li confereixen més elasticitat. Si les fibres són relativament llargues, és possible disposar-les en estructures tridimensionals, que reforcen encara més el material. Els materials híbrids més utilitzats, com les fibres de vidre i de carboni, tenen una matriu de polièster. Són materials lleugers i d’una gran resistència, que s’utilitzen en la industria aeronàutica i per a la construcció d’embarcacions. També existeixen híbrids de matriu metàl·lica, que resisteixen temperatures més elevades que els de matriu polimèrica, però són més pesats i difícils de fabricar, així com híbrids de matriu ceràmica, que afegeixen la resistència a la calor dels materials ceràmics i la resistència mecànica de les fibres. S’utilitzen per peces sotmeses a altes temperatures i a esforços importants, especialment en motores i reactors d’aviació.


 Gisela Garcia i Maria Duran.
 1r batx. B


lunes, 21 de mayo de 2012

ELS NANOTUBS DE CARBONI I UNA DE LES SEVES APLICACIONS


Nanotub de Carboni

Els nanotubs de carboni són estructures en forma de tubs a on el seu diàmetre està en l’orde del nanòmetre que equival a 0.000 000 001 metres (més petit que el diàmetre d’un cabell).
Aquests tipus de material a ser descobert al 1991 per el físic japonès Sumio Ijima.

Aquests nanotubs tenen propietats elèctriques com una gran conductivitat tèrmica que fa que tingui un comportament semiconductor. També té propietats mecàniques com seria que es la fibra més resistent que es pot fabricar, per exemple és més resistent que l’acer. I com a últim els nanotubs també tenen propietats tèrmiques com seria que són grans magatzems de hidrogen.
Gràcies a les seves propietats tèrmiques s’han fet servir des de panells solars, dispositius electrònics, sensors, bio sensors i moltes altres aplicacions.
És tracta d’un tipus de  material que és fa servir amb moltes aplicacions juntament amb el grafé o el silici.
Muscles artificial




Una de les aplicacions actualment més utilitzades amb aquests material és tracta del muscles artificials. Aquests estan formats per estructures de nanotubs de carboni que estan enllaçats amb impulsos elèctrics, fet que fa que s’aconsegueixi un moviment de contracció i des contracció que fa la mateixa funció que els músculs del cos humà.







A continuació us mostrem una mini sèrie que parla sobre els nanotubs de carboni, que són?, com es formen?, com els podem veure?, a on els fem servir? i per últim quines formes podem fer amb els nanotubs.
CAPÍTOL 1


                                                                 CAPÍTOL 2

                                    

CAPÍTOL 3


CAPÍTOL 4



CAPÍTOL 5

                                     


SERGIO GÓMEZ
MARIONA PANÉ
1r Batx B

El Nomex


El Nomex es un material que pertany a la família de les aramides que resisteix la calor i a la vegada a la família dels nylons que són polímers. Té diverses propietats que el fan molt interessant i molt útils com per exemple una força inherent que fa que en les tensions elèctriques proporcioni la protecció necessària, a més, conté una duresa mecànica que li dona una bona resistència a l’abrasió, a les temperatures de 200ºC i fa que sigui compatible amb la majoria de dissolvents i refrigerants. Pot aguantar la força de la contracció i la dilatació que apareixen quan es bullida amb el nitrogen. Peró, a més a més, es insensible a la humitat i té una gran resistència a la radiació.


Les seves aplicacions són variades i moltes d'elles estan a la nostra vida quotidiana com per exemple l'aïllant elèctric dels trens i molts motors com els CA i CC. Combinat amb el Kevlar es pot utilitzar per fer els casc antibales, parts dels avions, canoes, roba antiincendis o militar, etc.  







                                           








                                                    Jessica Cuenca i Marina Martínez
                                                   1º Batxillerat B.

Zylon (Aleix i Harun)


ZYLON




El Zylon és una fibra sintètica d’altes prestacions, desenvolupada per l’empresa Toyobo, ubicada a Osaka, Japó. Els seus creadors presumeixen que és la fibra amb més alta resistència a la tracció,així com, una gran resistència tèrmica. S’aconsegueix mitjançant la barreja d’un polímer anomenat PBO (per fenilè benzobisoxazol) forçant-ho a través d’una màquina giratòria. El PBO té una estructura química que és difícil de processar. La resistència del Zylon és a prop de 10 vegades major a la de l’acer (un fil de Zylon de només 1 mm de gruix pot sostenir un objecte de 450 kg de pes). Compta amb una excel·lent resistència al foc, suporten temperatures de fins a 650 graus centígrads i més resistent a impacte que l’acer i el carbó.
S’usa en la Fórmula 1 per a la fabricació de l’habitacle de seguretat dels monoplaces des de la temporada 2007 i com a reforç a la pantalla del casc. S’ha fet servir en parts del vehicle d’exploració MER (Mars Exploration Rover). Es va usar per fer armilles antibales, però han estat retirats a causa de la degradació amb el temps del producte. El Zylon també s’utilitza per a la fabricació de fibra òptica. L’any 2001 l’administració Nacional per l’aeronàutica i l’espai (NASA), dels Estats Units, la va utilitzar com a material de reforç en globus d’observació espacial.



El Zylon, un polímer sintètic similar al conegut kevlar, és usat ja en corretges de transmissió i fins i tot en els Rover de la NASA que van visitar Mart. En F1, recobreix zones de la cabina i s’usa en els cables que subjecten les rodes al xassís. Ara cobrirà l’única esquerda que tenien els cascos.
El Zylon ve a ser la cirereta d’aquestes obres d’art, que amb poc més d’un quilo de pes, suporten l’exposició al foc prolongat, al pas d’un tanc per sobre sense deformar-se, i ara, als projectils. La resta de pilots s’ho farà en breu, ja que serà obligatori quan les tres marques els tinguin disponibles. Per això, per ara, la FIA l’ha valorat com "altament recomanable".



 Estructura del Zylon

Casc reforçat amb Zylon a la visera
 Imatge de fibres Zylon
          





Aleix Nogué
Harun Ruiz 

1er Batxillerat B